SERRA DE PÀNDOLS

JOSEP PLA I CASADEVALL

Josep Pla

Josep Pla (Palafrugell 1897-1981) És l'autor més llegit i més popular de totes les èpoques.
Dedicà la seva vida a la literatura i el periodisme que ja de molt jove és plantejà com a professió.

La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria de mig segle de la societat, el paisatge i la vida dels catalans  

Mas Pla, Llofriu

  Mai va ser perdonat pels què no oblidaven el seu passat franquista i mai se li va otorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obtingué quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or. Per la seva banda ell va rebutjar tots els homenatges, perquè no estava disposat a trencar el seu disseny exterior, un petit propietari rural amb boina i burilla a la boca.

 Al final de la seva vida va aconseguir que l'assistís  un monjo del monestir de Poblet. Va ser el que va ruixar el seu fèretre amb aigua beneïda i va acomiadar a l'escriptor la tarda del 23 d'abril de 1981 amb un salm en català del profeta Isaïes. Al cementiri de Llofriu, al fons segons s'entra, hi ha la seva tomba. 

La seva obra és reedita constantment.

Homenatge a Josep Pla.
Plaça Josep Pla, Girona

La flor d'ametller què tant l'hi agradava

CARLES RIBA

CASTELL DE CARDONA

INVOCACIÓ ALS POETES

Aquest poema de Clementina Arderiu, el vaig rebre de mans de M. Dolors Vinyoles, poc temps després de la mort del Toni. Em va dir, te és per tu, cap el final sortirà el nom del Carles canvia'l per Toni i será teu. On diu poeta , pose-hi Toni una altra vegada.

Ara voldria que aquest poema també fos de moltes dones que s'han trobat o es troben com jo i com Clementina Arderiu que el va dedicar al seu poeta Carles Riba.

INVOCACIÓ ALS POETES

Josep Carner, Blai, Rosselló,

Salvador Espriu per valedor,

potser algun altre...

doneu-me un toc en el meu vers,

poseu-hi foc i un dring divers

de com solia.

Darrerament quan he cantat,

un vent molt àcid m'ha rondat

ben a la vora

i m'ha dreçat tot el cabell

mentre els meus ulls veien vermell:

la boca en cendra.

Ara no vull sinó fugir

que ja presento aquell coixí 

on he de seure'm!

Vull caminar, vull admirar,

que el món és ple i un Deu hi ha.

Que pugui valdre'm!

L'esquena dreta i tant-se-val:

vull la vellor passar per alt.

Tot el què em resta

ho posaré dins un farcell

petit; només el record d'ell

al bastó em posi.

És folla, riu, dirà la gent.

I tu estaràs, Carles, content,

que així em volies.

Demano un toc, demano un dring,

només pensant en tu ja els tinc:

ja sóc una altre.

Taral·lejant i follejant

donaré encara més d'un cant

al sol i a l'alba´

El meu poeta m'ha valgut,

que no per sempre l'he perdut,

que el tinc a l'ànima.

Clementina Arderiu   1962

Clementina Arderiu i Carles Riba al terrat de la
casa de Cadaqués

.