JOAQUIM RUYRA

Fa uns anys, gràcies a l’estimada M. Dolors Vinyoles , vaig conèixer  el conte de “Les Senyoretes del Mar” de Joaquim Ruyra. Em  va encantar i em serví per fer el meu primer vídeo.

Joaquim Ruyra és fill de Girona (1858-1939), hereu d’una família de propietaris rurals que provenia d’Hostalric i Blanes.

És formà en la lectura dels clàssics com Homer, Cervantes i Shakespeare i escrigué unes proses castellanes, però aviat començà a publicar només textos catalans.

Escriptor, poeta i dramaturg, un dels grans contistes del segle XX.

Fou mestre literari d'ecriptors com Josep Pla, Salvador Espriu, o Ferran Lluis de Pol.

El seu univers literari se centra en la mar i la costa, en concret la de Blanes d’on provenia la seva família.

Durant la guerra, primer fou desposseït del seu patrimoni i més tard homenatjat pels seu 80 anys.

Morí el 15 de setembre de 1939 en un moment complicat que silencià la seva pèrdua.

HAIKUS

LES SONYORETES DEL MAR

Fa hores pesquen

asseguts a les penyes

fins que s 'adormen.

Encisadores

Senyoretes de la mar,

molt rialleres.

Elles s'acosten,

a l'orella els hi parlen,

misterioses.

Quan ells desperten,

encisats tots es queden

del mar per sempre.

Carme  Codorniu

SANTIAGO RUSIÑOL I PRATS

No és la primera vegada que escric sobre Santiago Rusiñol, però avui rellegint el llibre  "Rusiñol que vas a França " de l'autora, Montserrat Cornet, gran coneixadora i admiradora de l'obre de Rusiñol, m'he emocionat tot llegint el poema escrit per la néta, en record del seu avi.

 L'AVI 

Et vaig conèixer poc

perquè jo era un infant

i el poc que et coneixia

pel meu instint sabia

que ocupaves un lloc

que no era per tothom.

Quan jo veia els amics

que et voltaven arreu,

per escoltar ta veu

i ta paraula,

gent que era molt humil,

altres de gran volada,

jo em sentia orgullosa

perquè eres meu,

i et podia besar

i acariciar la barba.

I quan et veia absent

pintant els teus jardins

d'ombratge i de claror,

amb un amor inmens,

oblidant-te de tot el què

et voltava

jo em sentia no res

i et veia com un Déu

i restava callada

I ara que tinc els anys 

que tu tenies,

que puc captar i gaudir

del teu parfum, 

penso

que et vaig conèixer poc,

perquè jo era un infant

i el poc que et coneixia 

pel meu instint sabia

que ocupaves un lloc

que no era per tothom.

Mercedes Planàs Rusiñol

(única néta de Santiago Rusiñol)

GENERAL JOSEP MORAGUES

En la boira del temps, recordo la primera vegada que vaig sentir el meu pare parlar del general Moragues. Jo encara llegia contes de gegants,  llops, nens abandonats al bosc, i aquesta història em semblà tan irreal com els meus contes.

A causa de la seva tràgica mort, el general Moragues és recordat com un dels més importants defensors de la causa catalana a la  Guerra de Successió.
Després de la capitulació de Barcelona, l'Onze de setembre de 1714, va intentar fugir, però fou detingut i condemnat a mort per traïduria.
Malgrat les súpliques de la seva vídua, el seu cap ficat en una gàbia i exposat a l'entrada  d'on ara es troba el Pla de Palau, no és va retirar fins al cap de dotze anys.

Àngel Guimerà és un dels intel·lectuals catalans que més va ajudar a recuperar la figura del General Moragues. Obre seva és el poema "Lo cap de Josep Moragues".


                                                            Viatger, vingues d'on vingues

11 setembre 1714

                                                     
    si tens lo cor honrat,

    flecta els genolls i prega

    com fill davant lo cap

    del pros Josep Moragues

    lo nostre General.

    Àngel Guimerà