SANTIAGO RUSIÑOL I PRATS

No és la primera vegada que escric sobre Santiago Rusiñol, però avui rellegint el llibre  "Rusiñol que vas a França " de l'autora, Montserrat Cornet, gran coneixadora i admiradora de l'obre de Rusiñol, m'he emocionat tot llegint el poema escrit per la néta, en record del seu avi.

 L'AVI 

Et vaig conèixer poc

perquè jo era un infant

i el poc que et coneixia

pel meu instint sabia

que ocupaves un lloc

que no era per tothom.

Quan jo veia els amics

que et voltaven arreu,

per escoltar ta veu

i ta paraula,

gent que era molt humil,

altres de gran volada,

jo em sentia orgullosa

perquè eres meu,

i et podia besar

i acariciar la barba.

I quan et veia absent

pintant els teus jardins

d'ombratge i de claror,

amb un amor inmens,

oblidant-te de tot el què

et voltava

jo em sentia no res

i et veia com un Déu

i restava callada

I ara que tinc els anys 

que tu tenies,

que puc captar i gaudir

del teu parfum, 

penso

que et vaig conèixer poc,

perquè jo era un infant

i el poc que et coneixia 

pel meu instint sabia

que ocupaves un lloc

que no era per tothom.

Mercedes Planàs Rusiñol

(única néta de Santiago Rusiñol)