No és la primera vegada que vaig a Mèxic, hi tinc amics molt estimats i m'arriba al cor quan penso que aquest país és un dels que més exiliats polítics va rebre en el període 1939-1948. N'hi van arribar uns 21.750 aproximadament.
Això fa evident en definitiva, les dimensions de la desfeta social, política i cultural de Catalunya. Navarro i Costabella, redactor en cap de "La Veu de Catalunya" afirmava que el 1939 Catalunya es va exiliar. I en efecte , quan allò que defineix un país, els projectes i les ambicions que li donen sentit són dinamitats de manera implacable i ja no poden existir a casa seva, el país viu a l'exili. La seva literatura també.
Vaig tenir la sort de visitar la Casa de l'Orfeò Català a Mèxic, punt de trobada dels exiliats catalans. que després de tant temps encara segueix viva, però no tant concorreguda com en aquells anys, ja que els fills i sobretot néts d'exiliats ja són mexicans, però com diu Josep M. Murià i Rouret, que vaig tenir ocasió de conèixer a Mèxic, fill del militant d'Estat Català, Josep M. Murià i Romaní i nebot d'Anna Murià, " Soc mexicà de naixament i català per herència" i segueix parlant català.
 |
| Orfeó Català de Mèxic |
 |
| Interior Orfeó Català |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada