FLORS I OCELLS

PETITS PLAERS

JOIA DEL MODERNISME

Ja sé que en aquest bloc hi hauria d'escriure sobre literatura catalana, però avui no em puc estar de parlar d'aquesta joia del modernisme que vaig descobrir al anar a celebrar les noces d'or d'uns cosins al Hotel Fonda Espanya. 

Aquest HOTEL, anomenat originalment Fonda Espanya, és un dels més antics de la ciutat, 

 En el projecte decoratiu de l'hotel a principis del segle XX, hi van participar artistes que ja gaudien en aquella època d'un reconeixement absolut.El cèlebre arquitecte

modernista,Domenech i Montaner va comptar amb el pintor Ramon Casas per l'esgrafiat del menjador, conegut a la seva època com La Peixera i actualment com saló de les Sirènes, amb Eusebi Arnau, autor de la Xemeneia d'alabastre de 5 metres d'alçada,situada a la sala de tertúlies. 

Estic segura que els nostres literats el devien freqüentar de tant en tant

.  

TAST DE FRASES DE DONES AMB EMPENTA

Aquest recull de frases de Dones amb empenta, és del llibre escrit per Ana Riera.

No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa...és com no existir
Margarida Xirgu; Una actriu catalana innovadora i agosarada.

Pilotar un avió és com anar amb bicicleta. Un cop n'aprens no ho oblides mai.
Mari Pepa Colomer; La primera aviadora catalana.

Tota dona val més quan lletra aprèn.
Francesca Bonnemaison; Una burgesa forta i inquieta que va revolucionar les barcelonines.

No utilitzem de manera apropiada la llibertat i els drets que hem aconseguit; sembla que l'objectiu de la dona és avui comportar-se igual que els homes, amb autoritat i afany de poder.
Teresa Pamies; Una lluitadora nata que es va convertir en escriptora.

Jo estimo la vida com és: dolça i amarga, clara i ombrívola. Tota voldria abastar-la, però quina culpa tinc si són les tintes negres les que més impressionen la meva retina? He de seguir o no la meva vocació?
Caterina Albert; l'escriptora que és va fer passar per home per donar veu a les dones.

El què el pare em deia: tu no ets maca però tens una personalitat irresistible. Aprofita-la.
Mary Santpere; una còmica d'allò més musical.

Tant la vida com la poesia són imperfectes perquè les fem nosaltres.
Montserrat Roig; la escriptora compromesa que va morir massa aviat

Vull escriure, necessito escriure, res no m'ha fet tant de plaer,d'ençà que sóc al móm, com un llibre meu acabat d'editar i amb olor de tinta fresca.
Mercè Rodoreda; la dona que va arribar a l'escriptura fugint d'una vida grisa.

De sobte vaig pensar mai no seràs una dona com cal, passi el què passi faràs el què vols fer.
Maria Aurèlia Capmany; una activista feminista i antifranquista.

La llibertat és una conquesta a que l'home li arriba per mitjà de l'educació i la cultura.
Rosa Sensat; la fan pionera de l'escola catalana.

 Lola Anglada

Mai com al temps de la República m'he sentit viure a casa nostra. Barcelona en aquella època breu de la República Catalana ens oferí un viure alegre i optimista com si tothom estigués obligat a fer una Catalunya gran i pròspera al nivell dels grans pobles.
Lola Anglada; la noia que feia dibuixos catalanistres.

MÀRIUS TORRES I PERENYA

Màrius Torres, un dels grans poetes catalans del segle XX, va neixer a Lleida al 1810.

El poeta de la nova Catalunya, com el definí Raimon Galí.

La seva obra ens parla de la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps,la bellesa del món, la música identificada amb la vida, la mort....

Una obra gran per una vida curta.

Als 32 anys morí de tuberculosi després de 6 anys de penosa lluita contra la malaltia al sanatori de Puig d'Olena a Sant Quirze de Safaja.

SERRA DE PÀNDOLS

JOSEP PLA I CASADEVALL

Josep Pla

Josep Pla (Palafrugell 1897-1981) És l'autor més llegit i més popular de totes les èpoques.
Dedicà la seva vida a la literatura i el periodisme que ja de molt jove és plantejà com a professió.

La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria de mig segle de la societat, el paisatge i la vida dels catalans  

Mas Pla, Llofriu

  Mai va ser perdonat pels què no oblidaven el seu passat franquista i mai se li va otorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obtingué quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or. Per la seva banda ell va rebutjar tots els homenatges, perquè no estava disposat a trencar el seu disseny exterior, un petit propietari rural amb boina i burilla a la boca.

 Al final de la seva vida va aconseguir que l'assistís  un monjo del monestir de Poblet. Va ser el que va ruixar el seu fèretre amb aigua beneïda i va acomiadar a l'escriptor la tarda del 23 d'abril de 1981 amb un salm en català del profeta Isaïes. Al cementiri de Llofriu, al fons segons s'entra, hi ha la seva tomba. 

La seva obra és reedita constantment.

Homenatge a Josep Pla.
Plaça Josep Pla, Girona

La flor d'ametller què tant l'hi agradava

CARLES RIBA

CASTELL DE CARDONA

INVOCACIÓ ALS POETES

Aquest poema de Clementina Arderiu, el vaig rebre de mans de M. Dolors Vinyoles, poc temps després de la mort del Toni. Em va dir, te és per tu, cap el final sortirà el nom del Carles canvia'l per Toni i será teu. On diu poeta , pose-hi Toni una altra vegada.

Ara voldria que aquest poema també fos de moltes dones que s'han trobat o es troben com jo i com Clementina Arderiu que el va dedicar al seu poeta Carles Riba.

INVOCACIÓ ALS POETES

Josep Carner, Blai, Rosselló,

Salvador Espriu per valedor,

potser algun altre...

doneu-me un toc en el meu vers,

poseu-hi foc i un dring divers

de com solia.

Darrerament quan he cantat,

un vent molt àcid m'ha rondat

ben a la vora

i m'ha dreçat tot el cabell

mentre els meus ulls veien vermell:

la boca en cendra.

Ara no vull sinó fugir

que ja presento aquell coixí 

on he de seure'm!

Vull caminar, vull admirar,

que el món és ple i un Deu hi ha.

Que pugui valdre'm!

L'esquena dreta i tant-se-val:

vull la vellor passar per alt.

Tot el què em resta

ho posaré dins un farcell

petit; només el record d'ell

al bastó em posi.

És folla, riu, dirà la gent.

I tu estaràs, Carles, content,

que així em volies.

Demano un toc, demano un dring,

només pensant en tu ja els tinc:

ja sóc una altre.

Taral·lejant i follejant

donaré encara més d'un cant

al sol i a l'alba´

El meu poeta m'ha valgut,

que no per sempre l'he perdut,

que el tinc a l'ànima.

Clementina Arderiu   1962

Clementina Arderiu i Carles Riba al terrat de la
casa de Cadaqués

.

           

MÈXIC, PAÍS D'ACOLLIDA

No és la primera vegada que vaig a Mèxic, hi tinc amics molt estimats i m'arriba al cor quan penso que aquest país és un dels que més exiliats polítics va rebre en el període 1939-1948. N'hi van arribar uns 21.750 aproximadament. 
Això fa evident en definitiva, les dimensions de la desfeta social, política i cultural de Catalunya. Navarro i Costabella, redactor en cap de "La Veu de Catalunya" afirmava que el 1939 Catalunya es va exiliar. I en efecte , quan allò que defineix un país, els projectes i les ambicions que li donen sentit són dinamitats de manera implacable i ja no poden existir a casa seva, el país viu a l'exili. La seva literatura també.


Vaig tenir la sort de visitar la Casa de l'Orfeò Català a Mèxic, punt de trobada dels exiliats catalans. que després de tant temps encara segueix viva, però no tant concorreguda com en aquells anys, ja que els fills i sobretot néts d'exiliats ja són mexicans, però com diu Josep M. Murià i Rouret, que vaig tenir ocasió de conèixer a Mèxic, fill del militant d'Estat Català, Josep M. Murià i Romaní i nebot d'Anna Murià, " Soc mexicà de naixament i català per herència" i segueix parlant català.
 

Orfeó Català de Mèxic

Interior Orfeó Català

                                        

                                                                                                                 

JOAQUIM RUYRA

Fa uns anys, gràcies a l’estimada M. Dolors Vinyoles , vaig conèixer  el conte de “Les Senyoretes del Mar” de Joaquim Ruyra. Em  va encantar i em serví per fer el meu primer vídeo.

Joaquim Ruyra és fill de Girona (1858-1939), hereu d’una família de propietaris rurals que provenia d’Hostalric i Blanes.

És formà en la lectura dels clàssics com Homer, Cervantes i Shakespeare i escrigué unes proses castellanes, però aviat començà a publicar només textos catalans.

Escriptor, poeta i dramaturg, un dels grans contistes del segle XX.

Fou mestre literari d'ecriptors com Josep Pla, Salvador Espriu, o Ferran Lluis de Pol.

El seu univers literari se centra en la mar i la costa, en concret la de Blanes d’on provenia la seva família.

Durant la guerra, primer fou desposseït del seu patrimoni i més tard homenatjat pels seu 80 anys.

Morí el 15 de setembre de 1939 en un moment complicat que silencià la seva pèrdua.

HAIKUS

LES SONYORETES DEL MAR

Fa hores pesquen

asseguts a les penyes

fins que s 'adormen.

Encisadores

Senyoretes de la mar,

molt rialleres.

Elles s'acosten,

a l'orella els hi parlen,

misterioses.

Quan ells desperten,

encisats tots es queden

del mar per sempre.

Carme  Codorniu

SANTIAGO RUSIÑOL I PRATS

No és la primera vegada que escric sobre Santiago Rusiñol, però avui rellegint el llibre  "Rusiñol que vas a França " de l'autora, Montserrat Cornet, gran coneixadora i admiradora de l'obre de Rusiñol, m'he emocionat tot llegint el poema escrit per la néta, en record del seu avi.

 L'AVI 

Et vaig conèixer poc

perquè jo era un infant

i el poc que et coneixia

pel meu instint sabia

que ocupaves un lloc

que no era per tothom.

Quan jo veia els amics

que et voltaven arreu,

per escoltar ta veu

i ta paraula,

gent que era molt humil,

altres de gran volada,

jo em sentia orgullosa

perquè eres meu,

i et podia besar

i acariciar la barba.

I quan et veia absent

pintant els teus jardins

d'ombratge i de claror,

amb un amor inmens,

oblidant-te de tot el què

et voltava

jo em sentia no res

i et veia com un Déu

i restava callada

I ara que tinc els anys 

que tu tenies,

que puc captar i gaudir

del teu parfum, 

penso

que et vaig conèixer poc,

perquè jo era un infant

i el poc que et coneixia 

pel meu instint sabia

que ocupaves un lloc

que no era per tothom.

Mercedes Planàs Rusiñol

(única néta de Santiago Rusiñol)

GENERAL JOSEP MORAGUES

En la boira del temps, recordo la primera vegada que vaig sentir el meu pare parlar del general Moragues. Jo encara llegia contes de gegants,  llops, nens abandonats al bosc, i aquesta història em semblà tan irreal com els meus contes.

A causa de la seva tràgica mort, el general Moragues és recordat com un dels més importants defensors de la causa catalana a la  Guerra de Successió.
Després de la capitulació de Barcelona, l'Onze de setembre de 1714, va intentar fugir, però fou detingut i condemnat a mort per traïduria.
Malgrat les súpliques de la seva vídua, el seu cap ficat en una gàbia i exposat a l'entrada  d'on ara es troba el Pla de Palau, no és va retirar fins al cap de dotze anys.

Àngel Guimerà és un dels intel·lectuals catalans que més va ajudar a recuperar la figura del General Moragues. Obre seva és el poema "Lo cap de Josep Moragues".


                                                            Viatger, vingues d'on vingues

11 setembre 1714

                                                     
    si tens lo cor honrat,

    flecta els genolls i prega

    com fill davant lo cap

    del pros Josep Moragues

    lo nostre General.

    Àngel Guimerà

ÀNGEL GUIMERÀ

Des que escric en aquest blog, m'adono com és d'important la nostre literatura, com m'enriqueix la recerca dels noms, les vides, les obres dels nostres literats, del tresor que tenim a casa nostre i del què m'han fet i hem fan gaudir al llarg de la meva vida les narracions, els poemes i el teatre dels nostres autors.

                                            
                                   ÀNGEL GUIMERÀ

Àngel Guimerà i Jorge, nascut a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845, era fill de pare català i mare canària. Va arribar a Catalunya quan ja tenia 8 anys.

La seva poesia és anterior al teatre. El 1877, guanya alhora "la Flor Natural, l'Englantina i la Viola"i és proclamat Mestre en Gai Saber.
Els seus poemes són encisadors, patriotes, arriben directes als nostres cors.
Atret pel teatre,el 1886 estrena "El fill del rei", que el consagra com autor teatral i li obre les portes dels escenaris estatals.
  

Mar i cel

L'any 1904 l'Acadèmia Sueca va preveure concedir-li el Premi Nobel de Literatura junt amb el poeta provençal Frederic Mistral, així és reconeixia l'obre de dos autors paradigmàtics del renaixement literari. Però com molt sovint ha passat  a casa nostre, pressions del govern espanyol van considerar poc convenient premiar un autor català que havia tingut rellevant paper polític a Catalunya i van impedir que el projecte es dugués a terme. Així el Premi Nobel finalment va ser concedit al tàndem Echegaray-Mistral, autors que res tenien a veure entre ells.

        

Els esforços encamina i compon la "Santa Espina"

Som i serem gent catalana

tant si es vol com si no es vol,

que no hi ha terra més ufana

sota la capa del sol.

JACINT VERDAGUER

Què puc dir del més excels poeta de la Renaixença, que no s'hagi dit ja ?
El què em fa sentir. Quan llegeixo o escolto la seva poesia m'arriba molt endins, sento la pàtria, la natura, l'amor, la fe.

Gràcies, Mossèn Cint , per aconseguir que el català, com a llengua literària assolis un gran prestigi.
Gràcies per haver reeixit en fer-lo arribar a tothom i
Gràcies per fer-me sentir sadollada amb la vostra obra



                                   


                                                     

ROMANTICISME I RENAIXENÇA

Antoni Bofarull

Victor Balaguer

                                         
El Romanticisme com a moviment cultural i polític va néixer a meitat del segle XVIII i es perllongà fins ben entrat el segle XiX. Els escriptors reclamaven la recuperació de la llengua, la literatura i la cultura popular catalana.

La Renaixença va ser el moviment cultural, principalment burgès, més important que ha viscut Catalunya en els darrers segles, va afavorir l'arribada de la cultura i les arts a totes les viles.

El Romanticisme i la Renaixença van conviure i es van relacionar al llarg del segle XIX  

 Al 1859 els JOCS FLORALS, el primer diumenge de maig, es van reinstaurar quatre cents anys després de la última celebració, gracies a la tenaç iniciativa D'antoni Bofarull,
Victor Balaguer i l'ajuntament de Barcelona. Van ser la plataforma més important de la literatura catalana el tercer quart de segle XIX i l'eix sobre el qual va gravitar bona part de la producció literària de la Renaixença
        

Segell de Renaixença Catalana dedicat a
Guifrè el Pilós

                                                        

Van rebre un impuls definitiu el 1877 quan dues figures excepcionals, Jacint Verdaguer i Àngels Guimerà van ser premiats. Ambdós van fer un pas endavant en la configuració del català literari i en el terreny  èpic i teatral.

La represa dels JOCS FLORALS, era el triomf de la Catalunya resistent alhora amb modernitat i tradició.   (Josep M. Figueres).

JOCS FLORALS DE BARCELONA

La capcelera de la RENAIXENSA, dissenyada per
LLUÍS DOMÈNECH  I MUNTANER EL 1880
Conjuga l' escut català amb l'au FÈNIX

 

LITERATURA POPULAR

Literatura popular és aquella que es transmet oralment i és d'autor desconegut.
Gracies a les facilitats de publicació i difusió a partir de  l'invent de la impremta es conserva  un nombre elevat de composicions de caire popular de l'edat Moderna.

Entre el segle XVI al XVIII degut als avatars polítics,  la literatura popular a diferencia de la culta, gaudeix de gran vitalitat. Els seus autors es mantindran fidels a la llengua.

Dividim aquesta literatura en dos blogs: Poesia i Teatre, la prosa, bàsicament rondalles, contes ,acudits, fórmules i adagis pateix al llarg del temps múltiples transformacions i per aquesta raó es fa difícil acotar els textos que pertanyen específicament a aquest període. 

Recordo amb una mica de nostàlgia la popular Cançó del lladre, quan anava a casa de l'àvia i ella la cantava. L'historiador Milà i Fontanals, a meitat del segle XIX, en recollí una versió on el protagonista de la història salva la vida. La que cantava l'àvia, cau en mans de la justícia com la que canta Joan Manuel Serrat

EL RECTOR DE VALLFOGONA

Estatua de tamany natural ubicada al temple parroquial
 de Vallfogona de Riucorb

No subestimeu el Dr. Francesc Vicent Garcia i Torres conegut popularment per El Rector de Vallfogona, 
excels poeta del Barroc català.
Des de l'any 1607 fins al 1623 regentà la rectoria i escrivania de la parròquia  de Vallfogona de Riucorb, comarca de la Conca de Barberà i Bisbat de Tarragona, en temps del rector comarca de la Segarra i Bisbat de Vic.
La seva trajectòria fou tan insòlita que després de gairebé quatre segles encara se'n parla. Quantitat d'anècdotes parodiant les facècies del Rector de Vallfogona han circulat de boca en boca per tot Catalunya, fet que sens dubte ajuda a mitificar la figura del Rector.
Per commemorar els 350 anys de la mort del Dr. Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona de Riucorb, es van ornamentar els carrers amb plafons ceràmics que tot passejant els visitants tenen l'oportunitat de conèixer retalls de l'obra del famós Rector.
                                                                             

           
                                                                   
                                            EPITAFI QUE DEDICA A UNA DONZELLA

Tu, noia bella i bufona,

que, tant en vida com en mort, 

has lograt fer anar de tort

                                                     el Rector de Vallfogona.                                                           

Quan el bisbe l'amonestà el rector li contestà que no hi veia res de pecaminós ja que el vers reflectia la pura veritat. La donzella era encisadora i ell, per evitar caure en la temptació feia una volta per no passar vora de casa seva, volta que seguí donant després de morta, per tant podia ben dir que en vida i en mort l'havia fet anar de tort.

                                                                            

 

 

AUSIÀS MARCH

                                     
Ausiàs March (1400-1459), el més gran poeta líric europeu del segle XV

La seva poesia, en llengua catalana tingué una repercussió notable en la línia castellana del segle XVI al XVIII,

La seva obra es mostra d'una banda culta perquè hereta dels trobadors "l'expressió formal" d'estil ric, elegant, i exacte, i endemés desimbolta per la utilització del lèxic i la sintaxi popular.

La família és la primera de les influències, remarcables ja que el seu pare, Pere March, era un poeta conegut de l'època i Ausiàs el seu fill preferit i hereu. Però és la pròpia vida sentimental de l'autor la que més va influir en la seva concepció sincera i amorosa.

L'obra d'Ausiàs March, també influí a poetes contemporanis com ara Joan Fuster, Carles Riba, Andrès Estallers, qui el considerava adust company inseparable.
 També s'han musicat els seus poemes. Qui més ho ha fet ha estat Raimon. Al 1980 ho va fer amb Veles e Vents.



               

RAMON LLULL

literatura antiga

La majoria de les tradicions culturals occidentals s'iniciaren a la Grècia antiga i ha tingut una gran influència en l'Art d'escriure dels nostres autors.

 

No podem separar el naïxament de la literatura catalana del conjunt  de cultures romàniques.

RAMON  LLULL  

El què avui coneixem per literatura no era per a Ramon Llull sinó un vehicle d'expressió subordinat a un contingut missional que ocupa el lloc central en els seus interessos. És per això que posarà especial cura en l'estil de les seves obres.La prosa és elegant , lògica,

essencialment poètica i molt moderna per el segle XIII. L'originalitat del seu pensament i la qualitat sense parió de la seva literatura filosòfica i teològica en català, han fet  de Ramon Llull la figura més destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del mon.

la noblesa del rei ha de correspondre amb la bellesa de la persona

El Llibre de les Besties, de Llull és una narració breu de caràcter politicossocial que forma part del LLibre de les Meravelles . És una sàtira de la vida cortesana mitjançant la faula de Na Renard i el seu adveniment al poder a través de l'engany i la por. Al final el mentider Na Renard és mort pel lleó.

És molt possible que Llull escrigués aquest capítol com advertiment per el rei de França Felip IV el Bell, amb qui havia tingut contacte polític en els anys de la narració de l'obra.                                                                                                          

A mi, personalment m'ha recordat quan anava a l'escola i estudiava les faules de Jean De La Fontaine, entre elles Le Corbeau et le Renard, una sàtira dedicada als presumits imbècils.

En aquest cas, la font prové de Isop, escriptor grec popular a l'Atènes del segle V

   

H O M E R

HOMER

Aquest any parlaré sobre els autors literaris catalans des de les emocions. Tot això si me'n surto perquè el primer escull és la literatura grèga de la qual confesso no saber-ne pràcticament ni un borrall, però a les dues classes que he assistí m'han fet sentir un gran interès i admiració per aquest savis de l'antigor

                                                TANKA

                                           Homer filosof

                                          és autor d'Arts Escrites

                                          les més antigues  

                                         conegudes a Europa.                                

                                         Nat a l'illa de Quios

 Les seves dues grans obres èpiques, La Ilíada a l'any 725 a.c i L'Odissea  que té una mentalitat més moderna, van ser les que més influiren en l'època romana i desprès en tota la literatura occidental

        

 

L'ODISSEA

La Ilíada