FLORS I OCELLS

PETITS PLAERS

JOIA DEL MODERNISME

Ja sé que en aquest bloc hi hauria d'escriure sobre literatura catalana, però avui no em puc estar de parlar d'aquesta joia del modernisme que vaig descobrir al anar a celebrar les noces d'or d'uns cosins al Hotel Fonda Espanya. 

Aquest HOTEL, anomenat originalment Fonda Espanya, és un dels més antics de la ciutat, 

 En el projecte decoratiu de l'hotel a principis del segle XX, hi van participar artistes que ja gaudien en aquella època d'un reconeixement absolut.El cèlebre arquitecte

modernista,Domenech i Montaner va comptar amb el pintor Ramon Casas per l'esgrafiat del menjador, conegut a la seva època com La Peixera i actualment com saló de les Sirènes, amb Eusebi Arnau, autor de la Xemeneia d'alabastre de 5 metres d'alçada,situada a la sala de tertúlies. 

Estic segura que els nostres literats el devien freqüentar de tant en tant

.  

TAST DE FRASES DE DONES AMB EMPENTA

Aquest recull de frases de Dones amb empenta, és del llibre escrit per Ana Riera.

No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa...és com no existir
Margarida Xirgu; Una actriu catalana innovadora i agosarada.

Pilotar un avió és com anar amb bicicleta. Un cop n'aprens no ho oblides mai.
Mari Pepa Colomer; La primera aviadora catalana.

Tota dona val més quan lletra aprèn.
Francesca Bonnemaison; Una burgesa forta i inquieta que va revolucionar les barcelonines.

No utilitzem de manera apropiada la llibertat i els drets que hem aconseguit; sembla que l'objectiu de la dona és avui comportar-se igual que els homes, amb autoritat i afany de poder.
Teresa Pamies; Una lluitadora nata que es va convertir en escriptora.

Jo estimo la vida com és: dolça i amarga, clara i ombrívola. Tota voldria abastar-la, però quina culpa tinc si són les tintes negres les que més impressionen la meva retina? He de seguir o no la meva vocació?
Caterina Albert; l'escriptora que és va fer passar per home per donar veu a les dones.

El què el pare em deia: tu no ets maca però tens una personalitat irresistible. Aprofita-la.
Mary Santpere; una còmica d'allò més musical.

Tant la vida com la poesia són imperfectes perquè les fem nosaltres.
Montserrat Roig; la escriptora compromesa que va morir massa aviat

Vull escriure, necessito escriure, res no m'ha fet tant de plaer,d'ençà que sóc al móm, com un llibre meu acabat d'editar i amb olor de tinta fresca.
Mercè Rodoreda; la dona que va arribar a l'escriptura fugint d'una vida grisa.

De sobte vaig pensar mai no seràs una dona com cal, passi el què passi faràs el què vols fer.
Maria Aurèlia Capmany; una activista feminista i antifranquista.

La llibertat és una conquesta a que l'home li arriba per mitjà de l'educació i la cultura.
Rosa Sensat; la fan pionera de l'escola catalana.

 Lola Anglada

Mai com al temps de la República m'he sentit viure a casa nostra. Barcelona en aquella època breu de la República Catalana ens oferí un viure alegre i optimista com si tothom estigués obligat a fer una Catalunya gran i pròspera al nivell dels grans pobles.
Lola Anglada; la noia que feia dibuixos catalanistres.

MÀRIUS TORRES I PERENYA

Màrius Torres, un dels grans poetes catalans del segle XX, va neixer a Lleida al 1810.

El poeta de la nova Catalunya, com el definí Raimon Galí.

La seva obra ens parla de la solitud, l'amistat, l'amor, la consciència del temps,la bellesa del món, la música identificada amb la vida, la mort....

Una obra gran per una vida curta.

Als 32 anys morí de tuberculosi després de 6 anys de penosa lluita contra la malaltia al sanatori de Puig d'Olena a Sant Quirze de Safaja.

SERRA DE PÀNDOLS

JOSEP PLA I CASADEVALL

Josep Pla

Josep Pla (Palafrugell 1897-1981) És l'autor més llegit i més popular de totes les èpoques.
Dedicà la seva vida a la literatura i el periodisme que ja de molt jove és plantejà com a professió.

La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria de mig segle de la societat, el paisatge i la vida dels catalans  

Mas Pla, Llofriu

  Mai va ser perdonat pels què no oblidaven el seu passat franquista i mai se li va otorgar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Obtingué quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or. Per la seva banda ell va rebutjar tots els homenatges, perquè no estava disposat a trencar el seu disseny exterior, un petit propietari rural amb boina i burilla a la boca.

 Al final de la seva vida va aconseguir que l'assistís  un monjo del monestir de Poblet. Va ser el que va ruixar el seu fèretre amb aigua beneïda i va acomiadar a l'escriptor la tarda del 23 d'abril de 1981 amb un salm en català del profeta Isaïes. Al cementiri de Llofriu, al fons segons s'entra, hi ha la seva tomba. 

La seva obra és reedita constantment.

Homenatge a Josep Pla.
Plaça Josep Pla, Girona

La flor d'ametller què tant l'hi agradava

CARLES RIBA

CASTELL DE CARDONA

INVOCACIÓ ALS POETES

Aquest poema de Clementina Arderiu, el vaig rebre de mans de M. Dolors Vinyoles, poc temps després de la mort del Toni. Em va dir, te és per tu, cap el final sortirà el nom del Carles canvia'l per Toni i será teu. On diu poeta , pose-hi Toni una altra vegada.

Ara voldria que aquest poema també fos de moltes dones que s'han trobat o es troben com jo i com Clementina Arderiu que el va dedicar al seu poeta Carles Riba.

INVOCACIÓ ALS POETES

Josep Carner, Blai, Rosselló,

Salvador Espriu per valedor,

potser algun altre...

doneu-me un toc en el meu vers,

poseu-hi foc i un dring divers

de com solia.

Darrerament quan he cantat,

un vent molt àcid m'ha rondat

ben a la vora

i m'ha dreçat tot el cabell

mentre els meus ulls veien vermell:

la boca en cendra.

Ara no vull sinó fugir

que ja presento aquell coixí 

on he de seure'm!

Vull caminar, vull admirar,

que el món és ple i un Deu hi ha.

Que pugui valdre'm!

L'esquena dreta i tant-se-val:

vull la vellor passar per alt.

Tot el què em resta

ho posaré dins un farcell

petit; només el record d'ell

al bastó em posi.

És folla, riu, dirà la gent.

I tu estaràs, Carles, content,

que així em volies.

Demano un toc, demano un dring,

només pensant en tu ja els tinc:

ja sóc una altre.

Taral·lejant i follejant

donaré encara més d'un cant

al sol i a l'alba´

El meu poeta m'ha valgut,

que no per sempre l'he perdut,

que el tinc a l'ànima.

Clementina Arderiu   1962

Clementina Arderiu i Carles Riba al terrat de la
casa de Cadaqués

.

           

MÈXIC, PAÍS D'ACOLLIDA

No és la primera vegada que vaig a Mèxic, hi tinc amics molt estimats i m'arriba al cor quan penso que aquest país és un dels que més exiliats polítics va rebre en el període 1939-1948. N'hi van arribar uns 21.750 aproximadament. 
Això fa evident en definitiva, les dimensions de la desfeta social, política i cultural de Catalunya. Navarro i Costabella, redactor en cap de "La Veu de Catalunya" afirmava que el 1939 Catalunya es va exiliar. I en efecte , quan allò que defineix un país, els projectes i les ambicions que li donen sentit són dinamitats de manera implacable i ja no poden existir a casa seva, el país viu a l'exili. La seva literatura també.


Vaig tenir la sort de visitar la Casa de l'Orfeò Català a Mèxic, punt de trobada dels exiliats catalans. que després de tant temps encara segueix viva, però no tant concorreguda com en aquells anys, ja que els fills i sobretot néts d'exiliats ja són mexicans, però com diu Josep M. Murià i Rouret, que vaig tenir ocasió de conèixer a Mèxic, fill del militant d'Estat Català, Josep M. Murià i Romaní i nebot d'Anna Murià, " Soc mexicà de naixament i català per herència" i segueix parlant català.
 

Orfeó Català de Mèxic

Interior Orfeó Català

                                        

                                                                                                                 

JOAQUIM RUYRA

Fa uns anys, gràcies a l’estimada M. Dolors Vinyoles , vaig conèixer  el conte de “Les Senyoretes del Mar” de Joaquim Ruyra. Em  va encantar i em serví per fer el meu primer vídeo.

Joaquim Ruyra és fill de Girona (1858-1939), hereu d’una família de propietaris rurals que provenia d’Hostalric i Blanes.

És formà en la lectura dels clàssics com Homer, Cervantes i Shakespeare i escrigué unes proses castellanes, però aviat començà a publicar només textos catalans.

Escriptor, poeta i dramaturg, un dels grans contistes del segle XX.

Fou mestre literari d'ecriptors com Josep Pla, Salvador Espriu, o Ferran Lluis de Pol.

El seu univers literari se centra en la mar i la costa, en concret la de Blanes d’on provenia la seva família.

Durant la guerra, primer fou desposseït del seu patrimoni i més tard homenatjat pels seu 80 anys.

Morí el 15 de setembre de 1939 en un moment complicat que silencià la seva pèrdua.

HAIKUS

LES SONYORETES DEL MAR

Fa hores pesquen

asseguts a les penyes

fins que s 'adormen.

Encisadores

Senyoretes de la mar,

molt rialleres.

Elles s'acosten,

a l'orella els hi parlen,

misterioses.

Quan ells desperten,

encisats tots es queden

del mar per sempre.

Carme  Codorniu

SANTIAGO RUSIÑOL I PRATS

No és la primera vegada que escric sobre Santiago Rusiñol, però avui rellegint el llibre  "Rusiñol que vas a França " de l'autora, Montserrat Cornet, gran coneixadora i admiradora de l'obre de Rusiñol, m'he emocionat tot llegint el poema escrit per la néta, en record del seu avi.

 L'AVI 

Et vaig conèixer poc

perquè jo era un infant

i el poc que et coneixia

pel meu instint sabia

que ocupaves un lloc

que no era per tothom.

Quan jo veia els amics

que et voltaven arreu,

per escoltar ta veu

i ta paraula,

gent que era molt humil,

altres de gran volada,

jo em sentia orgullosa

perquè eres meu,

i et podia besar

i acariciar la barba.

I quan et veia absent

pintant els teus jardins

d'ombratge i de claror,

amb un amor inmens,

oblidant-te de tot el què

et voltava

jo em sentia no res

i et veia com un Déu

i restava callada

I ara que tinc els anys 

que tu tenies,

que puc captar i gaudir

del teu parfum, 

penso

que et vaig conèixer poc,

perquè jo era un infant

i el poc que et coneixia 

pel meu instint sabia

que ocupaves un lloc

que no era per tothom.

Mercedes Planàs Rusiñol

(única néta de Santiago Rusiñol)

GENERAL JOSEP MORAGUES

En la boira del temps, recordo la primera vegada que vaig sentir el meu pare parlar del general Moragues. Jo encara llegia contes de gegants,  llops, nens abandonats al bosc, i aquesta història em semblà tan irreal com els meus contes.

A causa de la seva tràgica mort, el general Moragues és recordat com un dels més importants defensors de la causa catalana a la  Guerra de Successió.
Després de la capitulació de Barcelona, l'Onze de setembre de 1714, va intentar fugir, però fou detingut i condemnat a mort per traïduria.
Malgrat les súpliques de la seva vídua, el seu cap ficat en una gàbia i exposat a l'entrada  d'on ara es troba el Pla de Palau, no és va retirar fins al cap de dotze anys.

Àngel Guimerà és un dels intel·lectuals catalans que més va ajudar a recuperar la figura del General Moragues. Obre seva és el poema "Lo cap de Josep Moragues".


                                                            Viatger, vingues d'on vingues

11 setembre 1714

                                                     
    si tens lo cor honrat,

    flecta els genolls i prega

    com fill davant lo cap

    del pros Josep Moragues

    lo nostre General.

    Àngel Guimerà