No és la primera vegada que escric sobre Santiago Rusiñol, però avui rellegint el llibre "Rusiñol que vas a França " de l'autora, Montserrat Cornet, gran coneixadora i admiradora de l'obre de Rusiñol, m'he emocionat tot llegint el poema escrit per la néta, en record del seu avi.
L'AVI
Et vaig conèixer poc
perquè jo era un infant
i el poc que et coneixia
pel meu instint sabia
que ocupaves un lloc
que no era per tothom.
Quan jo veia els amics
que et voltaven arreu,
per escoltar ta veu
i ta paraula,
gent que era molt humil,
altres de gran volada,
jo em sentia orgullosa
perquè eres meu,
i et podia besar
i acariciar la barba.
I quan et veia absent
pintant els teus jardins
d'ombratge i de claror,
amb un amor inmens,
oblidant-te de tot el què
et voltava
jo em sentia no res
i et veia com un Déu
i restava callada
I ara que tinc els anys
que tu tenies,
que puc captar i gaudir
del teu parfum,
penso
que et vaig conèixer poc,
perquè jo era un infant
i el poc que et coneixia
pel meu instint sabia
que ocupaves un lloc
que no era per tothom.
Mercedes Planàs Rusiñol
(única néta de Santiago Rusiñol)
Alguns no hem tingut la sort de conèixer a fons els nostres avis. Ella la senyora Mercè Planàs Rusiñol, ha pogut saber moltes coses del seu perquè era famós. Molt bonic el poema.
ResponElimina